El simbolismo · el simbolisme · The symbolism
El simbolismo
Entendido como movimiento o tendencia artística, el simbolismo apareció en Francia en la segunda mitad del siglo XIX. Nació como oposición al naturalismo y al impresionismo, poniendo especial interés en el desarrollo del punto de vista subjetivo.
El término simbolismo fue acuñado por Jean Moreás en 1886. Esta tendencia se caracterizó por su idealismo y su interés por el inconsciente, y tuvo gran importancia en la literatura, la poesía y la música del viejo continente. Pictóricamente hablando, las obras simbolistas adoptaron diversas formas. En muchas de ellas se puede apreciar el gusto por lo onírico y lo fantástico, no escapando tampoco de ciertas reminiscencias románticas. Los sueños, las obsesiones, los miedos y los deseos particulares se entremezclan en los lienzos con gran fuerza expresiva, de ahí que muchos de ellos hayan influenciado a autores neo-expresionistas y expresionistas.
También hay que destacar la presencia de un erotismo a veces velado, perturbador y amenazante, sin duda uno de los aspectos más interesantes de este movimiento. Entre sus representantes hay que destacar a Gustave Moreau, Odilon Redon, Pierre Puvis de Chavannes y Fernand Khnopff. Personalmente siento especial predilección por Léon Spilliaert y Alfred Kubin. El simbolismo sigue estando presente entre nosotros, del mismo modo que ya existía antes de la segunda mitad del siglo XIX. No son pocos los autores que beben de sus fuentes o que toman prestado alguno de sus elementos.
También hay quienes, como yo, forman parte de él, adaptándolo a la época en la cual nos ha tocado plasmar nuestro arte y nuestra creatividad.
El simbolisme
Entès com a moviment o tendència artística, el simbolisme aparegué a França en la segona meitat del segle XIX. Va néixer com a oposició al naturalisme i a l’impressionisme, posant especial interès en el desenrotllament del punt de vista subjectiu.
El terme simbolisme va ser emprat per primer cop per Jean Moreás el 1886. Aquesta tendència es va caracteritzar pel seu idealisme i pel seu interès per l’inconscient, i va tenir gran importància en la literatura, la poesia i la música del vell continent. Pictòricament, les obres simbolistes van adoptar diverses formes. En moltes d’aquestes es pot apreciar el gust per tot allò oníric i per lo fantàstic, no escapant tampoc de certes reminiscències romàntiques. Els somnis, les obsessions, les pors i els desitjos particulars es barregen en les teles amb gran força expressiva, motiu pel qual moltes d’elles han influenciat a autors neo-expressionistes i expressionistes.
També s’ha de destacar la presència d’un erotisme de vegades velat, pertorbador i amenaçant, sens dubte un dels aspectes més interessants d’aquest moviment. Entre els seus representants s’ha de destacar a Gustave Moreau, Odilon Redon, Pierre Puvis de Chavannes i Fernand Khnopff. Personalment sento especial predilecció per Léon Spilliaert i Alfred Kubin. El simbolisme segueix estant present entre nosaltres, de la mateixa manera que ja existia abans de la segona meitat del segle XIX. No són pocs els autors que beuen de les seves fonts o empren algun dels deus elements.
També hi ha qui forma part d’ell, adaptant-lo a l’època en la li ha tocat plasmar el seu art i la seva creativitat.
The symbolism
Understood like movement or artistic tendency, the symbolism appeared in France in the second half of XIX century. Was born like opposition to the naturalism and impressionism, putting special interest in the development of the subjective point of view.
The term symbolism was coined by Jean Moreás in 1886. This tendency was characterized by its idealism and its interest by the unconscious one, and had great importance in Literature, the poetry and the music of the old continent. Pictorially speaking, the symbolist works adopted diverse forms. In many of them the taste by the oneiric and the fantastic thing can be appreciated. The particular dreams, obsessions, fears and desires are intermingled in the canvas with a great expressive force, for that reason many of them have influenced to neon-expressionists and expresionists authors.
Also it is necessary to emphasize the presence of a veiled, disturbing and sometimes threatening eroticism, without a doubt one of the most interesting aspects of this movement. Between its representatives it is necessary to emphasize to Gustave Moreau, Odilon Redon, Pierre Puvis de Chavannes, Fernand Khnopff, Léon Spilliaert and Alfred Kubin. The symbolism continues being present between us, in the same way who already existed before second half of XIX century.
There are no few authors who drink of its sources and its elements. Also there are some authors who are interested to adapting it to the time at which we live.